Tornar enrere

 

 

Programa anomenat TEVI (te-ví) per subratllar el fet que els menors sempre són conscients de la violència domèstica, encara que no en parlin i el seu entorn no ho detecti.

 

L’any 2010 el programa TEVI es va implantar a la resta dels dispositius de Psiquiatria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i el 2013 el “Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Observatori de la Salut de la Dona (OSM)” va reconèixer aquest projecte com un programa de Bones Pràctiques.

 

Ara sabem que els menors testimonis de violència domèstica consulten freqüentment per problemes de salut mental. Així, en un centre de Salut Mental Infanto Juvenil de l’àrea de Barcelona es va veure que el 19% dels pacients havien vist violència entre els seus pares.

Està demostrat que la violència és un poderós factor de risc de salut mental i de desadaptació social quan no hi ha un suport adequat. A més, el fet d’haver sigut testimoni de violència domèstica incrementa la possibilitat de convertir-se en un maltractador.

El projecte TEVI rep una mitjana anual de 230 pacients testimonis de violència domèstica. Un equip de 3 psicòlegs, 1 psiquiatra i un treballador social en coordinació amb professionals de l’educació, de la salut i dels serveis socials treballen per la detecció i el tractament.

Davant d’aquesta realitat, el projecte TEVI segueix creixent cada any per oferir millors serveis i recursos. S’han desenvolupat diferents teràpies per donar resposta a aquesta problemàtica, com per exemple la teràpia grupal de regulació emocional i interpersonal que el mateix equip ha escrit en un manual publicat.

 

Les guies internacionals d’intervenció amb menors testimonis de violència domèstica recomanen donar suport i enfortir la relació del menor amb el progenitor   que  ha  patit  violència,  ja 

 

 

que és un factor clau de millora. Per aconseguir aquest objectiu i basant-nos en l’experiència i estudis previs, proposem una teràpia assistida amb animals com a complement d’altres teràpies que es fan al programa TEVI. No es tracta d’una teràpia que substitueixi a les altres que ja oferim a les famílies i als pacients, sinó que és una teràpia complementaria. A través d’ella, s’enforteix i millora la relació del menor amb el terapeuta i el menor adquireix un major compromís amb la teràpia, ja que relacionen el centre de salut amb l’animal i ho assimilen com un lloc segur i acollidor.

Freqüentment aquests nens abandonen el tractament i s’ha vist que gràcies a l’entrada de l’animal es facilita millor la continuïtat en els tractaments. La relació entre el progenitor no agressiu  i el menor sovint queda danyada després de l’exposició a la violència. La teràpia assistida ajuda a restablir aquesta relació, ja que crea un espai de mútua col·laboració, seguretat i confiança. De la mateixa manera, ajuda a restablir la fortalesa i confiança en el progenitor no maltractador (empoderament), ja que en diverses ocasions aquesta ha sigut perjudicada per la violència i la humiliació.

 

Per tots aquests motius, volem incorporar la Teràpia assistida amb animals al programa TEVI, ja que promou el bon desenvolupament psicològic del menor i de la seva família i sobretot ajuda a la ruptura del cicle de violència que s’ha creat anteriorment. Amb aquesta espècie d’intervencions, es permet trencar amb un cicle de violència en el qual el menor no hauria d’estar implicat. Amb l’oferta de models de relació sans, el menor pot superar aquesta trajectòria i inclús convertir-la en una oportunitat de resiliència. Aquestes teràpies ofereixen la possibilitat d’iniciar un camí diferent del de la violència, on el nen o adolescent pugui tornar a creure i a confiar en les persones, començant per les més properes.